“Home llumi” work in progress

Escorcolls al taller 3.11.98
Suspirs engarjolats
en una estancia
mentre el negre
cobreix el tronja,
en realitat es
blau…

Magia del color
que juga a ser
paraula
i es perd
baixan els esgraons
de la Torre de Babel

Dolç noi
de rínxols atzabeja
i pell de nacre

Et sento
en el raig de llum
que dibuixa ombres
al trespól mal enguixat

A la gatzoneta,
darrera del teló
la bola de foc
acaricia de nou
la finestra

El blanc del llenç
com un timid vel
amaga quimeras i mal sons

Escruixeix
el bes ben desat
dins la ment

Llavis
amb gust a cony
i Rioja

Rampells d´angoixa
esllevisats rodolan
cap al sot de la nit

Dins l’epíleg del record
geu la metáfora apressa,
i la prosa memoritçade

Es la nit de Carnastoltes
i disfraçada la mar
plora i plora avergonyida
donç no te baixamar